Bones pràctiques en la difusió d’informació sobre salut mental

Elaborat per Patricia Bazaga Martínez

Els mitjans de comunicació contribueixen notablement alhora de construir la manera com percebem el nostre entorn i la nostra societat. Per consegüent tenen la capacitat de remarcar o fer desaparèixer la discriminació social que pateixen les persones amb malalties mentals.

Tant és així que des del codi deontològic periodístic ja remarquen la necessitat d’actuar amb ‘especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social i cultural i malaltia, així com incitar a l’ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral’.

1

Així mateix, la llei espanyola també determina el deure i responsabilitat del personal sanitari alhora d’informar el pacient sense perjudicar-lo. I les obligacions ètiques arrelades a qualsevol estudi de investiagació biomèdica que vulgui ser difós.

A partir d’aqui, elaborem una petita guia de bones pràctiques alhora de difondre informació sobre salut mental. Primerament és necessari saber amb quin tipus d’informació estem tractant. Per aquest motiu ens interessa saber quina és la seva rellevància, que pot aportar a la societat en relació a fomentar el coneixement sobre salut mental i quines opinions en tenen els professionals en el tema.

En segon moment, hem de verificar que tant les competències de les fonts com la seva experiència estigui al mateix nivell que la informació amb la qual tractem. D’aquesta manera la qualitat de la nostra peça incrementa, ja que les fonts correctes li aporten molt de valor. A més, hem de diferenciar entre els interessos que poden sorgir de la seva intervenció. És a dir, si les fonts actuen en nom propi o només representen a l’entitat per la qual treballen.

Paral·leament a l’aparició d’una malaltia podem identificar l’existència d’un risc tant per individus com per a col·lectius. Aquest fet remarca la necessitat de comunicar adequadament el risc sense magnificar-lo ni treure-li importància. D’aquesta manera, alhora de parlar sobre els riscos d’una malaltia hem de tenir en compte els esdeveniments anteriors. Això ens serveix per tal que el públic comprengui més facilment el que està passant. També és rellevant comunicar com s’afrontarà aquest risc.

Per aquest motiu, considerem que l’efecte del treball periodístic ha de potenciar el coneixement social de les malalties de salut mental, presentar la malaltia amb la mateixa normalitat amb la qual es tracten d’altres com per exemple la diabetis, evitar potenciar el vincle entre violència-malaltia mental, ja que una cosa no justifica l’altre. Així com oferir contingut i termes fora de context, ja que estem tractant amb persones que tenen dret a ser tractades de manera respectuosa.

Informació elaborada a partir dels documents oficials: ‘Cómo abordar la Salud Mental en los medios de comunicación. Guía de estilo‘ i ‘Consideracions ètiques entorn de la Informació Sanitària‘.