La dependència dels fàrmacs psiquiàtrics

Per Jennifer Ariza López

El consum d’antidepressius i ansiolítics s’ha triplicat en 10 anys a Espanya, segons l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Cada vegada són més les persones que acudeixen a aquest tipus de fàrmacs per afrontar situacions que els superen o creuen no poder encarar.

En molts dels casos, cada cop amb més freqüència, els pacients ingereixen pastilles com a “solució fàcil”, a vegades davant d’una mínima dificultat pròpia de la vida quotidiana. Casos en què es tractaria d’una qüestió de voluntat, d’entendre que moments de tristesa, d’ansietat o d’incertesa són inherents del dia a dia, i no tenen perquè dependre d’una pastilla.

Des de la filosofia o la sociologia, autors con Byung-Chul Han o Zygmunt Bauman parlen d’una societat del rendiment d’individus exigents, impacients i amb poca tolerància a la frustració, que senten una derrota irreversible quan les coses no surten com esperaven. Com comenta Daniel Callahan, director del projecte “Los Fines de la Medicina”, són persones també fàcilment persuassives, que accepten el recurs del fàrmac amb la creença de poder entrar així en una espiral de felicitat, malgrat ser química.

Però si ja són moltes les persones que aposten més per la pastilla que per intentar afrontar certes complicacions, se li suma el fet de que segons la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU), en el 60% dels casos, són els metges de capçalera els que recepten fàrmacs psiquiàtrics, quan no tenen la formació psicoterapèutica necessària per atendre als pacients. Problemàtica que genera conseqüències negatives pel pacient, ja que al no fer-se un seguiment adequat del tractament, molts d’aquests medicaments creen dependencia per l’inestable automedicació que se’n fa.  Pel que, com comenta Andreu Segura, especialista en Salud Pública, les pastilles poden ajudar quan ho requereixen, però també tenen efectes adversos quan són receptades sense justificació ni control periòdic.

Els psicòlegs recomanen evitar en la mesura possible la solució dels problemes a través dels fàrmacs. La OCU aconsella canviar l’estil de vida per dormir millor, fer més exercici, portar una dieta més saludable i parlar de la situació problemàtica amb algú que pugui ajudar. És important relativitzar els problemes fora del dramatisme, i si es requereix l’ús de fàrmacs és imprescinidible conèixer els efectes secundaris i ser conscients de que en moltes ocasions el què es creu una solució pot esdevenir una major complicació.